Com ja sabeu, les cançons populars han estat transmeses per tradició
oral, es a dir, la tradició boca-orella o la transmesa de pares/mares a fills/filles i de
generacions a generacions. En aquest sentit, hem de tindre amb compte
que la cançó de bressol no hauria de cantar-se com si fora un ària d’òpera -ni
molt menys!-. S’ha d’interpretar d’una manera més suau o dolça, amb la veu menys
projectada i amb un ritme cadencial continu com si estiguéreu bressolant al
xiquet recostat al seu cabàs. Però, al mateix temps hem d’arribar a l’última
filera de l’auditori. I aleshores, què es pot fer?. Doncs, caldrà trobar un equilibri
d’intensitat adequat a les circumstàncies acústiques.
Respecte al text, és important que
ho tradugau per saber el seu significat intrínsec, però, tanmateix, no cal
recalcar molt els verbs o ficar èmfasi a l’articulació de les síl·labes al
cantar, perquè es tracta d’aconseguir un
efecte hipnòtic al nostre fill o a la nostra filla per tal que es dorma i, a més
a més, a la seua edat no pot comprendre res del que estàs diguent!
Per últim, es clar que les
cançons de bressols, als seus orígens, no eres mai acompanyades per instruments.
Al vostre cas, el que fareu serà interpretar una versió barrejada on teniu l’acompanyament
escrit per arpa però que es pot tocar també amb piano. És per això, que no
podreu cantar la peça d’una manera tan íntima com deuria ser si fora cantada
bressolant de veritat, perquè hem de sonar per damunt del so del piano i perquè
hem d’arribar fins a l’última fila de l’auditori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.