Hola!! Com esteu?
En altres entrades d’aquest blog
ja vos he parlat de què és una cançó de bressol i de quines característiques té
la música popular en general. Com que s’ha conservat per tradició oral i no per
escrit, deurien de ser cançons que ja portarem a la nostra memòria de manera
quasi natural, i la veritat és que fins fa només uns segles, la tradició oral
era la principal via per a transmetre coneixements. A la nostra era, amb l’escriptura
i la tecnologia moderna, aquest patrimoni intangible es conserva tal vegada
millor, però també ha provocat una disminució de la nostra capacitat de retindré
ràpidament melodies o textos.
Per açò, perquè ja s’ha perdut
quasi totalment la transmissió de cançons per tradició oral i la memorització
natural de melodies i de les seues lletres, hui en dia es fa necessari treballar
de manera conscient el procés de memorització d’una peça musical, ja siga
popular o no. Aquest procés, per a l’estudiant de cant i dels altres instruments,
s’ha convertit en un dels objectius que ha d’assolir des dels seus començament
dels estudis musicals.
Diuen que el cervell dels músics
està més desenvolupat que els de la resta de persones que no ho són. I açò pot
arribar a ser ben cert, però el seu procés de memorització no és unitari, és a
dir, no arriba només repetint moltes vegades la peça sencera, sinó que respon a
una sèrie de xicotets processos que cal aprendre a utilitzar com a eines per a
traure el màxim partit al nostre cervell memorístic.
Primer que res hem de saber que
com que no tots els cervells són iguals, tampoc ho són totes les seues
estratègies memorístiques. Cadascú ha de conèixer quals són els mecanismes que
millor sap utilitzat a la vida quotidiana: uns funcionen millor amb la
memorització d’estructures, uns altres amb les imatges, altres memoritzen
fàcilment els poemes de les cançons (àries, recitatius...) altres els ritmes i melodies,
etc. Hi ha un fum de dreceres que cadascú dels músics professionals va
adquirint al llarg de la seua trajectòria.
Però hi ha també punts en comú o
estratègies conjuntes que són iguals per a tots i que poden servir com a punt
de partida des del qual començar a tindre domini de la memòria musical.
A continuació vaig a exposar-vos esquemàticament
un decàleg d’estratègies memorístiques i en successives entrades d’aquest blog
les aniré desenvolupant:
- Tindre un control absolut del llenguatge musical de la cançó abans de començar a memoritzar-la.
- Traduir el text (si cal).
- Conèixer la pronúncia adequada de cadascuna de les paraules.
- Analitzar harmònicament la peça.
- Estructurar la peça per parts que tinguen trets comuns.
- Escoltar atentament la lletra de la cançó a les diferents versions que tenim a l’abast.
- Extraure l’ànima d’allò que escoltem, es a dir, anar fins als fons i conèixer els sentiments o idees que es volen transmetre.
- Tractar de conèixer les pròpies preferències mitjançant la memorització de la lletra i de la música per separat.
- Escriure la lletra quan ja es comença a retindre, encara que no estiga perfecta. Després caldrà millorar-la conforme s’estudie més.
- Cantussejar la cançó pareix molt obvi, però és una manera molt adequada de retenir la música d’una cançó.
Bé, espere que aquesta entrada vos
haja servit com a guia bàsica per a la memorització dels vostres repertoris.
Tinc la certesa que tots vosaltres arribareu a dominar aquest procés a la perfecció.
Només manca treballar i tindre paciència amb vosaltres mateixos.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.