PRIMERES NOCIONS AL VOLTANT DE LA MEMORITZACIÓ D'OBRES VOCALS

Hola!! Com esteu?

En altres entrades d’aquest blog ja vos he parlat de què és una cançó de bressol i de quines característiques té la música popular en general. Com que s’ha conservat per tradició oral i no per escrit, deurien de ser cançons que ja portarem a la nostra memòria de manera quasi natural, i la veritat és que fins fa només uns segles, la tradició oral era la principal via per a transmetre coneixements. A la nostra era, amb l’escriptura i la tecnologia moderna, aquest patrimoni intangible es conserva tal vegada millor, però també ha provocat una disminució de la nostra capacitat de retindré ràpidament melodies o textos.

Per açò, perquè ja s’ha perdut quasi totalment la transmissió de cançons per tradició oral i la memorització natural de melodies i de les seues lletres, hui en dia es fa necessari treballar de manera conscient el procés de memorització d’una peça musical, ja siga popular o no. Aquest procés, per a l’estudiant de cant i dels altres instruments, s’ha convertit en un dels objectius que ha d’assolir des dels seus començament dels estudis musicals.

Diuen que el cervell dels músics està més desenvolupat que els de la resta de persones que no ho són. I açò pot arribar a ser ben cert, però el seu procés de memorització no és unitari, és a dir, no arriba només repetint moltes vegades la peça sencera, sinó que respon a una sèrie de xicotets processos que cal aprendre a utilitzar com a eines per a traure el màxim partit al nostre cervell memorístic.

Primer que res hem de saber que com que no tots els cervells són iguals, tampoc ho són totes les seues estratègies memorístiques. Cadascú ha de conèixer quals són els mecanismes que millor sap utilitzat a la vida quotidiana: uns funcionen millor amb la memorització d’estructures, uns altres amb les imatges, altres memoritzen fàcilment els poemes de les cançons (àries, recitatius...) altres els ritmes i melodies, etc. Hi ha un fum de dreceres que cadascú dels músics professionals va adquirint al llarg de la seua trajectòria.

Però hi ha també punts en comú o estratègies conjuntes que són iguals per a tots i que poden servir com a punt de partida des del qual començar a tindre domini de la memòria musical.

A continuació vaig a exposar-vos esquemàticament un decàleg d’estratègies memorístiques i en successives entrades d’aquest blog les aniré desenvolupant:

1. Tindre un control absolut del llenguatge musical de la cançó abans de començar a memoritzar-la.
2. Traduir el text (si cal).
3. Conèixer la pronúncia adequada de cadascuna de les paraules.
4. Analitzar harmònicament la peça.
5. Estructurar la peça per parts que tinguen trets comuns.
6. Escoltar atentament la lletra de la cançó a les diferents versions que tenim a l’abast.
7. Extraure l’ànima d’allò que escoltem, es a dir, anar fins als fons i conèixer els sentiments o idees que es volen transmetre.
8. Tractar de conèixer les pròpies preferències mitjançant la memorització de la lletra i de la música per separat.
9. Escriure la lletra quan ja es comença a retindre, encara que no estiga perfecta. Després caldrà millorar-la conforme s’estudie més.
10. Cantussejar la cançó pareix molt obvi, però és una manera molt adequada de retenir la música d’una cançó.

Bé, espere que aquesta entrada vos haja servit com a guia bàsica per a la memorització dels vostres repertoris. Tinc la certesa que tots vosaltres arribareu a dominar aquest procés a la perfecció. Només manca treballar i tindre paciència amb vosaltres mateixos.

Fins aviat!

UNES NOCIONS BÀSIQUES DE TÈCNICA VOCAL: L'APARELL RESPIRATORI

Hola!

Com que amb aquesta UD enceteu el 1er curs de Cant d’ensenyaments Professionals, he cregut convenient donar-vos, mitjançant aquest blog, unes nocions bàsiques de teoria de tècnica vocal. Al llarg del curs i als blogs de les següents unitats, aniré ampliant aquesta explicació inicial.

Al llarg de les pròximes bitàcoles aniré parlant-vos de tots els aparells del cos humà que intervenen en la creació de la veu. Encara que influeix tot el cos, els 3 aparells que fan possible i que són fonamentals en la producció vocal són 3: l’aparell respiratori, l’aparell fonador i l’aparell ressonador.

Hui parlaré de....

L’APARELL RESPIRATORI

El formen el nas, la boca, la tràquea, els pulmons, el diafragma i els músculs abdominals i intercostals. És de vital importància per al cantant saber que la respiració es fa en 3 temps: INSPIRACIÓ (l’aire entre pel nas o per la boca, passa per la tràquea i arriba als pulmons), BLOQUEIG (l’aire roman retingut als pulmons) i EXPULSIÓ (l’aire ix per la boca).

Per començar els estudies de cant, treballarem la respiració diafragmàtica, un recurs molt útil per a tindre un control de l’aire bàsic: l’aire inspirat s’emmagatzema en la part baixa dels pulmons i des d’ací, amb una pressió controlada, el diafragma va buidant els pulmons mitjançant el cant i amb una velocitat que dependrà de les dinàmiques (forte, piano, crescendo, diminuendo...) del fragment. 

  

Si l’aire es retingut a la part alta dels pulmons, el domini d’aquest no és prou gran, per la qual cosa l’aire pot eixir de manera incontrolada i així es podria danyar l’aparell fonador i no  aconseguir una bona qualitat vocal. Si pel contrari subjectem l’aire amb el diafragma, podrem fer un bon suport vocal.

Encara que l’aire és més net i templat si entra pel nas, existeix el que s’anomena “respiració furtada”, que consisteix en inspirar ràpidament per la boca en moments on hi ha poc temps per a fer-ho. Però aquesta respiració cal alternar-la amb la plena per tal de no fatigar massa els aparells respiratori i fonador. Ambdues anirem practicant-les al llarg del curs.

Un altre concepte amb el qual ens hem d’anar familiaritzant es el que al bel cant es coneix com a messa di voce (col·locació de la veu en italià) i es dona quan tenim tal control de la veu amb una pressió de l’aire justa que fa vibrar a les cordes vocals, que podem, sobre una nota sostinguda, fer un crescendo i continuar-lo amb un diminuendo.

Així teniu un esquema de com és el nostre aparell respiratori, i d’un vídeo de com funciona.

Fins prompte!!!

INTRODUCCIÓ A LA IMPROVISACIÓ VOCAL

Vos estareu preguntant com pot ser que un dels objectius pedagògics d’aquest curs siga començar a utilitzar les eines que fan possible la improvisació vocal. I la qüestió és que dins de la legislació escaient, el fet de “cultivar la improvisació i la transposició com a elements inherents a la creativitat musical” és un dels objectius específics que ha d’assolir l’alumnat de Cant (i de la resta d’instruments) dels ensenyaments professionals de música. Així ho afirma el Reial Decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments professionals de música regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació («BOE» 18, de 20-1-2007).

Per tant, haurem de fer tots els possible per adaptar aquest objectiu als continguts del curs de Cant. I com ho farem? És ben clar que la música clàssica pareix que haja de fer-se respectant tot allò que ha escrit el/ compositor/a. Però, no obstant, en determinats estils es permet un cert percentatge de llicència interpretativa que pot incloure una improvisació. A la música clàssica la improvisació està prop del que diem “variació”, encara que no és el mateix. Així vos explique què entenem per cadascun dels termes:

Una IMPROVISACIÓ, segons Hemsy de Gaínza (“La improvisación musical”. Buenos Aires: Ricordi Americana, 1983) és una "execució sonora instantània produïda per un individu o grup d'individus que va des de la llibertat total, fins a la subjecció de pautes estrictes, i des de la situació espontània fins a la participació de la consciència mental".

Una VARIACIÓ és una tècnica formal on el material es modifica durant la repetició, o sigui que de manera esquemàtica podríem dir que aquesta tècnica es basa en la reiteració amb canvis. Habitualment es parla de variacions, en plural, atès que el més freqüent és enllaçar diverses variacions -és a dir: transformacions, modificacions- de l'original del qual es parteix. Els canvis que s'hi apliquen poden implicar harmonia, melodia, contrapunt, tempo, ritme, mètrica i timbre (és a dir: instrumentació o orquestració), tot i que el més habitual és que l'harmonia sigui l'element que menys es transforma i que, per tant, dóna unitat a tot el conjunt de variacions.

Però també es pot parlar de VARIACIONS IMPROVISADES: els músics experts que coneguen prou bé un tema sovint poden improvisar variacions a partir d'aquest. Això era una pràctica habitual al Barroc i al Classicisme, en unes èpoques en què la improvisació era part essencial de la pràctica i de l'aprenentatge musicals. En alguns moments, especialment al Barroc, la interpretació del retorn al material temàtic inicial de les àries da capo incloïa tal profusió d'ornamentació, sovint improvisada, que quasi era una variació. Al Classicisme són destacables les variacions que podien improvisar els pianistes. La improvisació d'elaborades variacions sobre temes populars també és un dels elements importants en el jazz.

Bé, doncs ja sabeu un poc més d’una eina molt interessant que coneixerem, treballarem i desenvoluparem en determinats estils com el que es tracta en aquest trimestre: la música popular. Aniré afegint contingut d’aquest tema al llarg del curs.

Animeu-vos a provar-ho!

En aquest enllaç trobareu un estudi sobre el treball d’improvisació a les aules de música:

http://repositori.uvic.cat/bitstream/handle/10854/4828/trealu_a2016_masferrer_jordi_improvisaci%C3%B3_r%C3%ADtmica.pdf?sequence=1&isAllowed=y

ESTRUCTURA D'UNA CLASSE PRESENCIAL DE 1ER DE CANT AL CONSERVATORI: CURS 2018-2019

Hola!

Hui voldria donar-vos una explicació esquemàtica de com vaig a estructurar les classes presencials de cant que teniu al Conservatori aquest curs 2018-2019. Com sabeu, la durada d’una classe tècnica de l’especialitat de Cant és de 55 minuts.

ACTIVITAT 1: MOTIVACIÓ/PREPARACIÓ

Començarem amb una activitat de motivació/preparació que durarà 5’. Ens centrarem en fer un escalfament corporal en base a uns exercicis concrets per a treballar les diferents parts del cos que influeixen directament en la producció de la veu. També ens servirà per a tomar consciència del cos i per aconseguir la concentració necessària per a cantar.

ACTIVITAT 2: CONSTRUCCIÓ DE SABERS I COMPETÈNCIES

La segona activitat serà la referida a la construcció de sabers i competències i tindrà una durada de 15’. Es donaran explicacions i es posaran en pràctica les bases teòriques de la tècnica vocal com una mena d’introducció als estudis professionals de cant mitjançant la realització d’exercicis de respiració i de vocalització.

ACTIVITAT 3: SÍNTESI I CREACIÓ

A continuació farem l’activitat de síntesi i creació que és la més llarga, tindrà una durada de 25’. S’estudiarà el context de la peça i es repassarà tot allò que l’alumne ha estudiat a casa i, per tant, serà el moment en que demostrarà el seu grau d’autonomia d’estudi. Es llegirà la cançó, primer amb ritme i lletra, després a soles el llenguatge musical i, si tot va bé, s’uniran ambdues paràmetres i es podrà començar a fer un treball més orientat cap a l’expressivitat musical i poètica.

En aquesta activitat també es treballarà la improvisació mitjançant les variacions melòdiques, i més endavant es faran també variacions rítmiques.

ACTIVITAT 4: REFLEXIÓ

Finalitzarem la classe presencial de cant amb una activitat de reflexió que durarà 10’ i que consistirà en fer audicions selectives de diferents versions de la mateixa cançó i que pugan trobar-se a la xarxa fàcilment, mitjançant les aplicacions Spotify o Youtube.  

Res més! Espere que vos haja aclarit una mica com seran les vostres classes de tècnica vocal en aquest curs que ara enceteu.

Bona sort!

LA INTERPRETACIÓ DE LA CANÇÓ POPULAR

La interpretació és l’art d’expressar un contingut o sentit del que s’ha escrit, pintat, dibuixat…és una demostració externa o expressió dels coneixements que l’intèrpret té d’aquell art que utilitza com un mitjà per a la seua expressió, i el seu aprenentatge es basa en l’escolta, la observació, la imitació o la reproducció.

Però, com hauríem de fer la interpretació d’una cançó popular que s’ha transmès per tradició oral?. Doncs, primer que res, no s’ha d’entendre malament. No es tracta de fer una interpretació només imitant a la gent del carrer, tampoc l’hem de fer com si estiguérem a casa. Encara que aquestes cançons han nascut en aquests àmbits -i són molt respectables les interpretacions que alguns fan d’una manera amateur- l’estudiant d’interpretació, com sou vosaltres, i l’intèrpret professional, com sereu un dia, té un bagatge cultural i musical -o ha de desenvolupar-lo al Conservatori- que ha de plasmar al seu treball.

Però, com podem plasmar aquests aprenentatges? S’hauria de seguir un procés que comença per analitzar la peça. En aquest cas, la cançó original ja està codificada en llenguatge musical. Es a dir, l’arranjador/a ja ha fet la feina de transcriure allò que ha escoltat o que ha tret de diverses fonts -mitjançant la investigació o els aprenentatges adquirits amb els seus estudis musicals previs- i que després, ha unit en una sola partitura. En aquest cas, la partitura d’estudi escollida, és una barreja entre dos versions d’una mateixa melodia, però que s’ha desenvolupat, per raons històric-socials, en dos àmbits lingüístic-culturals diferenciats: el valencià-cristià i el ladí-sefardita.

Per tant, deuríem d’anar a les fonts que prèviament ens ofereix la partitura i preguntar-nos: aquesta cançó de qui és? Té data de composició? Té un llenguatge característic? Té algun signe que ens duga a pensar que es pot incloure en algun estil concret? Què vol dir la lletra? Què significat intrínsec es pot deduir de les seues paraules? Cal anar responent a aquestes i a moltes altres preguntes que vos aniran sorgint i vos ajudaran a aprofundir en l’esquelet i en l’ànima més allunyada de la cançó.

Bé, més endavant continuaré amb aquesta reflexió al voltant de la interpretació de la cançó popular, que, com sabeu, és la temàtica escollida d’aquest primer trimestre del curs. Ara ja teniu algunes pautes que podeu seguir a l’hora de ficar-vos a estudiar.

Fins aviat!

BIBLIOGRAFIA PER A L'ESTUDI DEL CANT

Hola a tots i a totes,

Hui vull afegir una llista amb Bibliografia i Webgrafia recomanable per a l’estudi del cant. Molts d’aquests llibres podreu trobar-los a la biblioteca del Conservatori:

BLASCO, Victoria. Manual de tècnica vocal, exercicis pràctics. Ñaque Editora. 2006.

BONNARDOT, Jacqueline. Le professeur de chant: Un luthier qui construit une voix. Editions Henry Lemoine. 2004.

CHUN-TAO CHENG, Stephen. El tao de la veu, la via de l’expressió verbal. Gaia Ediciones. 2004

CONABLE, Barbara i William. Com aprendre tècnica Alexander. Ediciones Obelisco. 2001.

DALIA, Guillermo. Com ser feliç si ets músic o tens un a prop. Idea Música. 2008.

DESCHAUSSÉES, Monique.  L’intèrpret i la música. Ediciones Rialp. 1991.

ESCUDERO, Mª Pilar. Educació de la veu, 1º. Real Musical. 2002.

FABRA, Carmen. La veu: Eixa desconeguda. Piles, editorial de música S.A. 2014.

FIUZA ASOREY, María José. Educació vocal, guia pràctica. Ediciones Pirámide. 2013.

GARCÍA, Rafael. Entrenament mental per a músics. Redbook Ediciones. 2017.

HARNONCOURT, Nikolaus. El diàleg musical. Paidós de música. 2003.

HEIZMANN, Klaus. 200 Exercicis de vocalització per a solistes i cor. Ed. Schott. 2011.

MANSION, Madeleine. L’estudi del cant. Ricordi. 1947.

MANZANO, Olga. Els camins de la veu i les noves col.locacions. Ediciones Autor. 2009.

SARDÀ RICO, Esther. En forma: exercicis per a músics. Paidós, Educación física. 2003.

SEARBY, Joe. Tècnica Alexander. Evergreen. 2007.

VACCAI, Nicola. Mètode pràctic de cant, Mezzosoprano i Baríton. Editorial Boileau. 1984.

VACCAI, Nicola. Mètode pràctic de cant, Tenor i Soprano. Editorial Boileau. 2006.

VACCAI, Nicola. Mètode pràctic de cant, Contralt i Baix. Editorial Boileau. 2006.

Fins aviat i bon estudi!! 💜💛💚💙💗

PAUTES D'HIGIENE VOCÀLICA

Benvolguts/benvolgudes alumnes,

Ara que comenceu els vostres estudis de cant orientats cap a una possible professionalitat, és important que tingueu en compte algunes pautes d’higiene vocàlica per tal de prevenir possibles patologies de la veu, un instrument que esteu construint a poc a poc i que, ara més que mai, ha d’adaptar-se al nou ús que fareu d’ella, com és el fet d’estudiar cada dia una hora, com a mínim.

Aquestes són algunes de les pautes d’higiene vocàlica diàries que heu d’anar interioritzant:

1. Tenir cura de la postura, cercant sempre la màxima elasticitat. Una postura incorrecta produeix dificultats respiratòries, al mecanisme vibratori i a les cavitats de ressonància.

2. Evitar el sedentarisme i, amb ell, la pèrdua de flexibilitat.

3. Evitar l’estrès que pertorba l’equilibri mental i produeix una major rigidesa de la musculatura del coll.

4. Exercitar el ritme respiratori mitjançant exercicis de gimnàstica respiratòria habitualment.

5. Evitar ambients amb fum i/o pols en suspensió.

6. Evitar ambients sorollosos o amb acústica defectuosa.

7. Tenir cura del grau d’humitat (70-75%) i de la temperatura ambiental, tractant d’evitar el canvis bruscos.

8. Controlar la climatització artificial que disminueix el grau d’humitat.

9. Respectar el repòs nocturn, el millor és dormir de 7 a 9 hores diàries. 

10. Evitar parlar durant l’esforç físic, perquè es dona preferència a la respiració per captar l’oxigen, front a la respiració fònica. A més, l’exercici augmenta la tensió muscular, i açò dificulta l’elasticitat de l’aparell fonador.

11. Evitar parlar durant la fatiga-cansament físic o psíquic.

12. Evitar discussions animades, perquè augmenten la intensitat de la veu, la seua freqüència, el temps de fonació i s’afegeix tensió muscular a la zona cervical i del coll.

13. Evitar el consum desmesurat d’excitants: cafè, té o drogues.  

14. Evitar el consum de tabac i alcohol. Evitar la inhalació d’altres tòxics,  dissolvents o irritants.

15. Evitar forçar la veu en període de muda vocàlica. Abstenir-se de realitzar un ús professional de la veu en aquest període. 

16. Evitar parlar con catarro o ronquera.

17. Procurar realitzar mesures de dessensibilització al fred: evitar cobrir-se excessivament.

18. Regular l’alimentació, especialment abans d’un esforç vocal. La digestió accelera els moviments respiratoris i dificulta el moviment diafragmàtic per la plenitud gàstrica. A més, els menjars picants o irritants disminueixen el to muscular i alenteixen la digestió.

19. Controlar diversos trastorns de l’aparell digestiu (aerofàgia, restrenyiment crònic...) que dificulten la mobilitat diafragmàtica. Cal anar a l’especialista.

20. Control mèdic de les gastritis i les úlceres duodenals que afavoreixen el reflux gàstric i, secundàriament, les laringitis de reflux.

21. Evitar l’obesitat que dificulta la mobilitat de la musculatura abdominal pel cúmul de greix, així mateix modifica la cavitat de ressonància: faringe, vel del paladar, galtes…

22. Controlar l’agudització dels processos al·lèrgics: evitar el contacte amb al·lèrgens: llibres vells, material acrílic, pol·len…

23. Controlar els trastorns del sistema úter-ovàric per les grans repercussions que tenen sobre la veu. Abans de la pubertat les diferències vocals entre xics i xiques no són molt perceptibles. Però a partir de la pubertat aquestes diferències es manifesten per la influència de les hormones sexuals. En cas de no produir-se la maduresa sexual, la veu del xic no “muda” i conserva una tessitura aguda.

24. Procurar realitzar un escalfament vocàlic abans de fer un ús continu de la veu.

25. Beure un litre d’aigua al dia, com a mínim.

26. No prendre líquids molt freds ni molt calents. 

COM INTERPRETAR UNA CANÇÓ DE BRESSOL

Com ja sabeu, les cançons populars han estat transmeses per tradició oral, es a dir, la tradició boca-orella o la transmesa de pares/mares a fills/filles i de generacions a generacions. En aquest sentit, hem de tindre amb compte que la cançó de bressol no hauria de cantar-se com si fora un ària d’òpera -ni molt menys!-. S’ha d’interpretar d’una manera més suau o dolça, amb la veu menys projectada i amb un ritme cadencial continu com si estiguéreu bressolant al xiquet recostat al seu cabàs. Però, al mateix temps hem d’arribar a l’última filera de l’auditori. I aleshores, què es pot fer?. Doncs, caldrà trobar un equilibri d’intensitat adequat a les circumstàncies acústiques.

Respecte al text, és important que ho tradugau per saber el seu significat intrínsec, però, tanmateix, no cal recalcar molt els verbs o ficar èmfasi a l’articulació de les síl·labes al cantar,  perquè es tracta d’aconseguir un efecte hipnòtic al nostre fill o a la nostra filla per tal que es dorma i, a més a més, a la seua edat no pot comprendre res del que estàs diguent!

Per últim, es clar que les cançons de bressols, als seus orígens, no eres mai acompanyades per instruments. Al vostre cas, el que fareu serà interpretar una versió barrejada on teniu l’acompanyament escrit per arpa però que es pot tocar també amb piano. És per això, que no podreu cantar la peça d’una manera tan íntima com deuria ser si fora cantada bressolant de veritat, perquè hem de sonar per damunt del so del piano i perquè hem d’arribar fins a l’última fila de l’auditori.

PARTITURA I ENLLAÇOS D'INTERÉS

Com vos he promés, ací vos deixe un enllaç a la partitura que treballarem a aquest primer mes del curs. Es tracta d’una peça on he barrexat 2 versions de la mateixa melodia popular. Com podeu veure, la primera part és la cançó de bressol trasmesa oralment en llengua valenciana, i la segona és la trasmesa oralment però en l’antiga llengua castellana que es van portar els sefardites expulsats pels Reis Catòlics als segles XV i XVI, també es coneix com llengua ladina.

L’estructura és senzilla i l’estil prou pegadis, així és que no vos costará molt de montar-la. Endavant! Vull que a poc a poc vajau escoltant diferents versions. Podeu utilitzar els següents enllaços per escoltar música:

Youtube: https://www.youtube.com/?gl=ES

Spotify: https://www.spotify.com/es/

Y també del meu Canal de Youtube: https://www.youtube.com/channel/UC89G-fAvWGlnihnn61aQeCQ?view_as=subscriber. Ací podreu trobar una llista de reproducció amb diferents versions de la mateixa melodia, i la versió barrejada que estudiarem interpretada per l’arpista Úrsula Segarra i jo mateixa com a cantant.

Ja teniu treball!

PLANIFICACIÓ CURS 1ER DE CANT

Benvolguts i benvolgudes alumnes de Cant,

Ací us deixe hui l’esquema de la que será la nostra planificació del 1er curs de Cant. Com podeu veure, el Conservatori ha estructurat el curs en 3 trimestres i he volgut dedicar cadascun dels mateixos a una temàtica diferent: Música Popular al 1er, Música Culta al 2º i Música Contemporània al 3er trimestre.

En cada trimestre he triat una cançó comuna a tots els alumnes de 1er, per tal de fer una avaluació més objectiva: al primer trimestre interpretareu la cançó de bressol d’origen popular però en versió meua, i a la qual s’orienta aquest Blog, “La meua xiqueta és l’ama”. Al segon trimestre tots fareu la interpretació de l’aria antiga “Caro mio ben” de Giuseppe Giordani  en italià. I al tercer trimestre estudiareu tots la cançó contemporània “Les chemins de l’amour de Francis Poulenc (s’entén per “contemporània” a la música que va des de 1921, amb el dodecafonisme de Schöenberg, fins a l’actualitat) .

Com vegeu a l’esquema no més apareixen les peces obligatòries per a tots. Les altres les aniré dient al principi de cada trimestre perquè dependrà de cada alumne: tessitura, tipus vocal, nivell musical, nivell vocal....perquè tots sabeu que els alumnes de Cant sou un grup molt heterogeni!

Fins aviat!

💖💖💖💖